12.12.06

NO ES TENCA UN PORTA SENSE QUE SE'N OBRI UNA ALTRA


És moment pel moviment...

5 comentarios:

Anónimo dijo...

El que pot passar és que no vagin sincronitzades i et quedis atrapat al mig.
Petó. :)

Anónimo dijo...

Cómo llegué aquí? Qué enorme placer encontrar la lengua de mis padres (lamentablemente no sé escribir en catalán).
Por lo menos a mi, hoy se me abre una puerta.
Hermosa la foto. Quién, de quien?
Con afecto desde algún lugar de Buenos Aires.

Anónimo dijo...

Molt cert.

Saludos

Babèlia dijo...

vigila... no et maregis... porta sempre a sobre briodamina

Lucia dijo...

Un plaer visitar-te.
Pense el mateix. De moment en ma vida encara no s'ha obrit una segona porta. Pero tinc força per a obrir-la jo mateixa.

petons.

Lucia