No sé si es el temps, que afecta al meu estat d'ànim,i la pluja, que se'm escola endins. Noto un calfred que em travessa, i em sacseja.
O potser són les coses que passen, sense que les pugui controlar, les que avui m'ennuvolen una mica.
O potser és només que estic cansada. I qualsevol esforç em sembla inútil avui.
Aprofitaré avui, que porto paraigües, per deixar que tot caigui pel seu propi pes. Demà, ja tornaré a començar.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
Potser els dies plujosos ja ho tenen això...
Son necessaris, però segons com, et deixen un xic planxat, apàtic, boirós...
Demà sempre es torna a començar... no ho oblidis mai. Petó
El temps ens afecta, no en dubtis.
Una recepta?... un bon somriure des del fons de l'ànima i el calfred s'esvairà.
Una forta abraçada.
Hi ha dies... bons, dolents...i dies que senzillament...passen sense massa intensitat...
deixa'ls passar.
petons.
Publicar un comentario