14.5.07

RES A CANVI

M'envolten persones que formen part de la meva vida, són importants per a mi, i no en sé prescindir...però em xuclen l'energia. Em busquen, em criden, em demanen...quan estan tristos, confosos, quan necessiten consell, quan volen que algu els escolti...
I jo acabo gastada, cansada, amb la sensació que les meves coses passen a segon terme.
Per sort, també tinc aprop algunes persones que em recullen quan caic, que em donen una empenta quan estic cansada...que em carreguen les piles.
Jo, a vegades, també necessito que em cuidin...

2 comentarios:

Babèlia dijo...

hi ha qui diu que el silenci és la paraula més sincera... petó

Sidlia dijo...

vaja...

és per plantejar-s'ho, si és que sempre és així.

petons.